CÒMIC
Història del còmic
El còmic o historieta és considerat un producte cultural de la modernitat industrial i política occidental que va sorgir en paral·lel a l'evolució de la premsa com a primer mitjà de comunicació de masses. Però el seu punt de partida es troba entre l'aparició de la impremta, el 1446, i de la litografia, el 1789.
Cap a finals de segle XIX tant a Europa com als Estats Units, els diaris recorrien a diferents incentius per tal d'atraure el major nombre de lectors i, per tant, controlar el mercat. Les bases del còmic actual les van marcar Hogan s Alley (una tira de prensa) (1895) d'Outcault, protagonitzada per The Yellow Kid, (The Katzenjammer Kids) (1897) de Rudolph Dirks, i Happy Hooligan (1899) de Frederick Burr Opper.
A Espanya apareixen les revistes de còmic TBO (1917) i Pulgarcito (1921), més endavant arribarien personatges com Zipi i Zape, creats per Escobar, o Mortadelo i Filemó, ideats per Ibáñez.
Què És?
Es una forma d'expressió artística, alhora que un mitjà de comunicació, que consisteix en combinar tant imatges fixes com text narratiu. Busca entretenir, explicar una història, habitualment mitjançant il·lustracions dividides en diverses vinyetes, les quals poden ser d'infinites maneres.
L'autèntica edat d'or de l'còmic va tenir lloc a mitjans de segle XX, quan proliferen les tires diàries en la premsa, els comic books i els superherois com Superman, Batman, la Dona Meravella o Flash. És en aquest moment quan el còmic experimenta una ràpida expansió internacional, diversificant àmpliament el gènere.
Característiques
1.Seqüència de vinyetes consecutives
2.Integració d'elements icònics (dibuixos) i verbals (paraules) sota regles internes codificades.
3.Permanència d'un personatge estable al llarg de la història
4. Globus o entrepans indicant raonaments o locucions dels personatges.
5.Elements narratius: Fil conductor (iniciació, desenvolupament, clímax i desenllaç), el·lipsis (obviación d'escenes no significatives), text de suport (diferent a l'entrepà)
6.Convencions i codis especials (gestos, expressions, símbols cinètics, metàfores, onomatopeies.
7.Iconicitat: relació de l'dibuix amb la realitat
8.Finalitat: entretenir, informar i educar.
Aquests elements es conjuguen per crear un art on la imatge i la paraula es sintetitzen en un producte narratiu mitjançant la seqüenciació de vinyetes.
La Vinyeta
Es la unitat mínima del significat en el còmic. Representa la unitat espai-temporal; unitat de significació, unitat de muntatge. La vinyeta té un continent i un contingut. El continent es el que serveix per diferenciar cada escena, es forma per línies que delimiten l'espai total de la pàgina de l'còmic i el contingut es la part verbal i icònica. La part verbal seria el diàleg o onomatopeies i la part icònica té dues dimensions: el pla de l'expressió (moviment explicat mitjançant línies corbes i núvols) i el dibuix i el fet que representa.
Tipus de vinyetes
Vinyeta tancada: Està delimitada per tots el seu voltant, i és una història unida i tancada.
Vinyeta oberta: No té cap mena de limitació, és a dir, no existeix cap mena de línia que limiti la il·lustració.
Vinyeta ortogonal: Les línies que limiten són rectes i per tant només formen o quadrats o rectangles.
Vinyeta diagonal: Els costats de la vinyeta estan en diagonal, formen rombes o trapezis, això dóna una sensació de moviment.
Vinyeta interior: Són aquelles vinyetes que es troben dins d'una vinyeta més gran, serveix per mostrar detall o un fet que s'està realitzen alhora que una altra.
Vinyeta trencada: S'utilitza el recurs d'extreure un personatge de la limitació del requadre de la vinyeta.
Vinyeta decorativa: Una vinyeta que simplement acompanya o forma part d'un dibuix.
Vinyeta psicològica: S'utilitzen per donar una sensació al lector i ajudar que és submergir més ràpidament en la història, tenen una composició molt estranya i diferent.
GRANDÀRIA I FORMA: Les vinyetes poden tenir la forma i mida que l’autor vulgui i pugui imaginar.
Pla americà: Talla els personatges pels genolls.
Prespectiva
Gran pla general: És un pla amb una gran obertura que s'utilitza per mostrar on transcorre la història.
Pla general: pla que sol enquadra al personatge del cap fins als peus.
.jpg)
Pla mitja llarg: Talla els personatges pels malucs.
Pla mitja: Talla els personatges per la cintura.
Primer pla: Mostra els personatges per les espatlles.
.jpg)
Primeríssim primer pla: Mostra l'espai entre el front i la barbeta.
Pla detall: Un pla molt tancat sobre un element. S'utiliza generalment per emfatitzar un detall o element que no volem que passi desapercebut a l'lector.
Picat: De dalt a baix.
Tipus d'angles de visió
Angulació horitzontal: Els ulls de l'espectador se situa en el cap dels personatges.
Angle central: També conegut com un picat absolut, és a dir, una foto des del cel.
Contrapicat: De baix a dalt.
Els Personatges
El pèl estarrufat: terror, còlera
Celles altes: sorpresa
Celles frunzides: enuig
Celles amb la part exterior caiguda: recança
Mirada de costat: maldat, traïció
Ulls molt oberts: sorpresa
Ulls tancats: son, confiança
Ulls desorbitats: còlera, terror
Nas fosca: borratxera
Boca molt oberta: sorpresa
Boca somrient: confiança
Boca somrient que mostra les dents: hipocresia
Comissures dels llavis cap avall: recança
Comissures dels llavis cap avall mostrant les dents: còlera.
Moviment
Per a expressar el moviment, el còmic recorre a el canvi de lloc i grandària de la figura, per mitjà de les diferents perspectives, i també mitjançant l'anomenada figura o línia cinètica: La línia cinètica és un recurs de l'autor per indicar la direcció, sentit, velocitat, etc. d'un moviment A l'esquerra es mostra la línia cinètica d'un pèndol, acompanyat d'una onomatopeia.
Les Expressions facials
Els textos i símbols gràfics
El text aparèixer en el còmic amb fues formes: a l'entrepà o globus, i en el cartutx
GLOBUS O ENTREPA: Te moltes formes, normalment ovalada. Serveix perquè els personatges del còmic parlin. S'hi distingeixen la silueta (superfície on s'escriu el text) i el delta (cua que apunta cap al personatge). Els més utilitzats i coneguts són: de diàleg, de pensament, col·lectiu ...
EL CARTUTX: Es de forma rectangular i l'utilitza el narrador per aclarir la vinyeta, localitzar-espai-temporalment, explicar l'acció, etc.
Capacitat simbòlica: Els símbols en els còmics serveixen per transmetre idees més complexes. Aquest símbols amb el temps s'han acabat adquirint com a elements del llenguatge del còmic i sovint ja es llegeixen de manera natural. Per exemple una bombeta encesa pot representar una idea, un tronc amb una serra pot representar una persona dormint ...
Muntatge i edició de còmics
La producció del còmic
La indústria del còmic ha requerit un treball col·lectiu, en el que s’ha produït una especialització dels propis historietistes. Es distingeixen:
Guionista: El guió d'un còmic es conforma de pàgines que al seu torn estan compostes per un nombre determinat de vinyetes (solen ser el mateix nombre de vinyetes per pàgina excepte algunes excepcions). Les vinyetes han de contenir una descripció de l'escena i l'ambientació, i els diàlegs dels personatges.
Dibuixant: El dibuixant és la persona que tradueix el guió en imatges a llapis.
La majoria de les vegades, el guionista i el dibuixant són la mateixa persona, el que es coneix com historietista.
Entintador: Repassa els dibuixos i il·lustracions de l'dibuixant amb tinta
Colorista: Dóna color a les vinyetes.
Retolador: col·loca els textos, globus i diàlegs a cada pàgina i vinyeta.