PANORÀMIC 2020
El passat dijous 15 d'octubre vam anar a la segona edició del festival Panoràmic de Granollers, ja que l'any passat també vam anar-hi. El festival Panoràmic vol fomentar la investigació a la fotografia a partir del cinema i altres disciplines. Vol crear un espai on les noves dinàmiques associades a les produccions fotogràfiques i cinematogràfiques contemporànies. Volen apostar pel nou llenguatge narratiu tant en el camp documental, com a l'experimental o l'artístic.
El Panoràmic d'aquest any gira entorn l' "extimitat", que vol dir l'exposició d'allò íntim a la vida pública. Per tal de relacionar l'extimitat amb quelcom actual, s'ha posat com a punt de partida les xarxes socials.
Durant la visita a la Roca Umbert vam poder conèixer dos projectes: LAS MUERTES CHIQUITAS de Mireia Sallarès i TIME ON QUAALUDES AND RED WINE d'Anna Galí.
Las Muertes Chiquitas
Aquesta exposició dona veu a l'orgasme femenins i el plaer de la dona tambe parla de la violència, de el mal i de la mort, sigui de l'tipus que sigui. L'autora també reprèn la expressió mexicana ''Muertes Chiquitas'' (que aixi es com s'anomena un orgasme femeni a Mexic) per al·ludir a les morts que davant la societat semblen insignificants.
Tot aixo ho ha exposat amb un documental arran d'entrevistes a dones víctimes de tota mena d'abusos però des d'un punt de vista empoderat, aconsegueix crear un discurs molt potent sobre com aquestes dones viuen la seva sexualitat amb plenitud mentre expliquen tota mena de vivències.
Mireia Sallarès a l'hora de presentar al seu projecte volia que no hi hagués un sentiment de compassió amb les víctimes sinó que se les veiés totalment empoderades i mestresses del seu plaer.
Personalment aquesta exposició amb va agradar molt. Penso que ha estat un treball molt gran el que ha fet la Mireia Sallarès i que ha estat molt interessant tot el que anava explican, per mi ha estat una de les millors exposicions que hem vist fins ara amb un objectiu molt clar i que a conscienciat molt.
Time on quaaludes and red wine
Aquesta exposició esta feta per l' Anna Gali la mare d'un noi de 18 anys que va decidir acabar amb la seva vida per una sobredosis. Aquest noi, el Tomeu, era "l'alumne exemplar, amant de la música i fill perfecte" que qualsevol pogués imaginar amb aixo ella explicava que gracies a la part digital com son les xarxes socials descobreix una part de ell que no sabia, ja que ell exposava a les xarxes la seva adicció a les drogues i que com diu l' Anna Gali ''va buscar en el consum de medicaments i altres drogues com una via d'escapament a la seva incomoditat en el món, i que va compartir aquesta part íntima i secreta d'ell a través de xarxes socials i internet''
.jpg)
Abans d'anar a veure l'exposició, vam veure un video a classe creat per ella mateixa i una entrevista sobre el seu treball. En el vídeo es veu un procés personal del Tomeu des de la infància fins als seus últims dies.
L'exposició de l'obra situada a Roca Umbert estava composta per una sèrie de correus, imatges i elements que va recopil·lar del seu fill des de l'infantesa fins a l'hora de descobrir, després de la seva mort, l'altre cara que mostrava el Tomeu d'ell mateix a les xarxes els quals van ajudar a l'Anna a trobar una resposta al que li havia passat.
Personalment penso que ha estat una exposició que era difícil que no t'afectes i et fes sentir malestar o tristesa. No comparteixo el exposar la vida del seu fill d'aquesta forma, però entenc el perquè, ja que desprès de parlar una mica amb ella mentre miràvem l'exposició m'he adonat que ella ho necessitava per poder seguir endavant i que un projecte així la veritat és que si que és necessari per conscienciar